L’arribada de l’Arnau

Als vint i escacs vaig veure un reportatge fotogràfic, en les pàgines del suplement d’un diari de cap de setmana, d’un part a casa i em va impactar moltíssim al mateix temps ho vaig trobar preciós. Aquelles imatges desprenien: intimitat, força , emoció, amor, calidesa , pau… un munt de sensacions  es van colar dintre meu i vaig pensar : si mai pareixo ho vull fer així.

Durant el meu primer embaràs li vaig comentar a la meva parella com volia tindre la nostra petita, i tant ell com la gent que m’envoltava em va tractar de “boja”. Per la desconeixença que hi ha del part i la por ,sobretot la por a parir que et fan agafar, doncs els vaig fer cas i vaig tindre a la Bruna a un hospital. Va ser un part provocat, ja que vaig trencar aigües a casa i ella no tenia ganes de sortir encara. Vam anar a l’hospital i 12 hores després del trencament d’aigües van començar amb el protocol. Vam començar a les 7 del matí i fins les 11.57 de la nit la Bruna no va treure el cap.

Perquè soc optimista de mena i perquè no volia que del naixement de la meva filla em quedes un mal record, no penso negativament en aquell part. Encara que hi havia moltes coses que es podien millorar i que em van faltar.

Així que durant el segon embaràs vaig llegir molt, moltíssim per treure’m totes aquestes pors, i quan em diguessin que estava boja, tindre paraules de resposta. Com més m’informava més convençuda estava de parir a casa. El Francesc, la meva parella, em va escoltar i aquest cop em va recolzar però com que no ho veia clar del tot, vam decidir anar a una casa de parts. Vam buscar i vam trobar Aura naixements, i cap allà que vam anar a demanar informació.  Durant la primera visita la Teresa ens va explicar com aniria tot i el més important  si encara quedava cap dubte allí es van quedar. Ens va agradar molt la casa, és molt acollidora i ens va transmetre pau i tranquil·litat. Un bon lloc per néixer.

Durant la resta de l’embaràs la Teresa va fer un seguiment de l’embaràs i a cada visita comentàvem el part i els dubtes. El meu gran dubte era, com sabria quan em ficaria de part, (ja que al primer me’l van provocar),  no sabia com serien les contraccions i què sentiria. Una cosa que em deia molt sovint la Teresa era que escoltés al nadó i que li parlés molt, i així ho vaig fer, sobretot quan em van dir que venia de cul. No podia ser! Així que cada dia li parlava i li explicava com havia de ser el nostre part, com havia de néixer. Mai sabré si perquè li tocava girar-se o per no sentir-me més, a la setmana  34 aproximadament es va girar.

I va arribar el dia, el 17 de juliol cap allà les tres de la matinada vaig començar a sentir unes contraccions  diferents a les que havia sentit durant l’embaràs, i eren una mica més fortes. Però vaig continuant dormint, recordant les paraules de la Teresa de descansar i escoltar el meu cos. A les 5.30h ja em vaig aixecar, les contraccions eren més seguides, cada 5 minuts i més intenses. Estava arribant el moment! Desprès de trucar a la Teresa per informar-la vam decidir ficar-nos en marxa.

Arribàvem a Aura a les 8h i ens estaven esperant, la Teresa ja ho tenia tot a punt. Les contraccions cada vegada eren més intenses, va passar tot  molt ràpid, (encara que en aquell moment no ho penses així),  i en tot moment tenia al costat al Francesc, la Teresa i la Vicky, que em van ajudar moltíssim amb les seves paraules i atencions. Després de tres hores i quan les contraccions  ja eren fortíssimes de cop vaig sentir que em partia per dintre, i ja va estar,amb dos o tres empentes ja tenia a l’Arnau als meus braços.

Va ser molt fàcil. Desprès d’això l´únic que m’havia de preocupar va ser d’estar amb el meu petit i començar a conèixer-nos amb tranquil·litat.

Vull agrair al Francesc, a la Teresa  i a la Vicky, per ajuda’m a fer realitat un somni.

Maite

Arnau

En un principi no era gaire partidari dels parts que no fossin en un hospital però després de l’experiència que hem viscut, no tornaria a dubtar-ho ni un moment. Cada vegada que veig l’Arnau recordo aquell moment tan intens que vaig viure. Aprofito per donar les gràcies a la Teresa per treure’m els dubtes i a la Vicky per estar-hi en aquell moment.

Francesc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>