El naixement d’en Kai

Vaig tenir la sort de tenir algunes amigues hippies que havien parit el seus fills a casa, i el seus relats em van encoratjar a desitjar un part no medicalitzat. Amb el Víctor vàrem entrevistar-nos amb diferents llevadores que oferien l’assistència per un part respectat a casa o en una casa de naixements, però no acabava de sorgir el feeling, la certesa d’haver trobat la persona….. Fins que vam donar amb la Mª Teresa. Després de la visita informativa a Aura, vàrem sortir contents i amb la convicció que per fi havíem trobat el lloc i la persona que ens acompanyaria en aquella experiència. El tarannà de la Mª Teresa, la seva cordialitat, les instal·lacions i sobretot el saber que ella mateixa havia passat per l’experiència de parir els seus fills a casa, van ser els senyals definitius. A més, cal dir que a part del seguiment que anàvem fent amb ella per conèixer-nos i per parlar sobre pors, dubtes i el que calgués, també vàrem poder ser atesos per l’Àngel, el seu marit, que ens va fer una mica de seguiment amb homeopatia, que de ben segur ens va anar genial.

I així va arribar el dia, el 12 de desembre, setmana 39,  quan en Kai va decidir que era el dia de néixer, tot i que jo pel matí, pensava que aquelles eren les contraccions que en diuen de preparació. Vaig parlar amb Mª Teresa, i em va dir que fés vida normal, que estigués atenta, i que l’anés informant….Les contraccions es van fer més presents i em vaig fer una banyera….va venir la meva amiga Raquel, que s’havia convertit en la meva doula, i mentre xerràvem entre contraccions, vaig notar com en una d’aquestes, es va despendre del tap mucós. El ritme de les contraccions va anar agafant intensitat, així que vam pujar al cotxe i vam marxar cap a Aura….i jo em vaig deixar portar per l’instint, i vaig entrar, no sé com dir-ho, com en una altra dimensió…. i de cop vaig fer un gemec o un crit, no sé…però vaig veure que fer-ho m’alleujava les sensacions, així que no ho podia reprimir. En arribar a Aura, l’Àngel i la Mª Teresa, ja ens esperaven, i recordo que em vaig deixar acollir en els braços amorosos de la Mª Teresa, mentre m’acompanyava cap a l’habitació, ja preparada, amb llum tènue i càlida. Em vaig posar de quatre potes sobre el llit, i ella em va dir que estava ja dilatada de 7 cm…. que havia fet ja molta feina a casa. El meu somni era parir dins l’aigua i van començar a omplir la banyera, però el meu cos s’havia arrelat en aquella postura tan mamífera, i jo gemegava amb força i intensitat, entregant-me al moment, als moviments del meu cos que empenyia cap abaix…Em vaig permetre ser un animal, deixant de banda tot raciocini o anàlisi, tota observació. Només era una dona donant a llum….que gemegava al ritme de cada contracció, sense cohibir-se. De tant en tant, sentia els massatges de la Mª Teresa a la zona lumbar, o alguna carícia que em feia el Víctor. I llavors va arribar la Sofia, l’altre llevadora amorosa. Quin goig estar acompanyada únicament per dones amb tanta força i pel meu company.

La veritat que si hi penso, veig que va ser una experiència tan intensa, d’una força tan increïble….era tan animal….Va ser un immens regal. Recordo el moment de “l’aro de foc”, com sentia una tibantor similar a la dels massatges del perineu, però més gran…..i de cop, en Kai sortia i el vaig agafar…..tan calentó, tan rosat, tan bonic…..i quina olor tan única! Una olor molt especial, de Vida, de regal, de màgia, efímera.

Amb en Kai agafat al meu pit, amb molta calma, sense cap mena de pressa, el Víctor va tallar el cordó, quan aquest ja era ben blanc. I va arribar l’hora de descansar, i ens vam instal·lar en el pis de dalt, per desig meu. Ben bé, va ser com estar a casa, només en Víctor, jo i en Kai, però sabent que la Mª Teresa estava ben a prop per si teníem algun dubte o si ens calia quelcom. L’endemà, vingué únicament la família més propera i tot continuava essent tant íntim….I vam celebrar el nostre naixement, el d’en Kai i el meu com a mare, menjant-nos un pastís Sacher. Per mi , la millor rebuda per al nostre fill!!!

Vam passar 2 nits i vam decidir anar cap a casa, on durant la setmana, vaig rebre les visites de seguiment per part de la Sofia. Després, durant la quarantena, la Mª Teresa em va anar trucant interessant-se per com estava i em sentia.

Estic molt agraïda per haver estat tan ben acompanyada en aquesta experiència. És un dels regals més bonics de la Vida. Moltes gràcies!!!!   

– Montse -

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>