El naixement de la Bauma

El naixement de la Bauma, l’experiència més intensa, emocionant i meravellosa q hem viscut mai …la Bauma només tenia una oportunitat per néixer i la nostra responsabilitat era acompanyar-la en el seu camí de la millor manera possible.

La decisió de parir amb Aura Naixement ha sigut, indubtablement, la més encertada. Ens hem sentit molt acompanyats, segurs i hem disfrutat el part de la nostra filla intensament. Ara ja passat el subidón del momento, en parlem i veiem com realment el part va ser fantàstic no només perquè jo sabia parir i la Bauma sabia néixer, sinó per tota la gent (començant pel meu marit i la llevadora, la Maria Teresa) em van donar un suport i unes condicions q van afavorir decisivament en q el part anés i el poguéssim viure com va anar.

Si hagués de dir com ens sentíem en les ultimes setmanes de l’embaràs diria q impacients i amb una incertesa creixent. La Bauma va començar a jugar i a donar senyals de q s’estava preparant per néixer un parell de setmanes abans. Cada nit tenia contraccions, mes o menys intenses, i en Joel anava a treballar pendent del w’up i nerviós per si el trucava dient “viiiiiiiiine!!!!”. Aquests petits jocs de la Bauma em van fer anar esborrant el coll i dilatant fins als 5cm amb molta calma. El dia q em vaig posar de part actiu, no vaig començar de zero i per això també el part va ser tan ràpid com va ser (6 hores, q per un primer fill es tot un luxe).

Dijous dia 23 de març, a les 10.30 del matí vaig començar amb contraccions intenses. El meu pare em va portar a Aura Naixement i vam trucar a en Joel, que va arribar-hi mes tard q jo. L’estona q vaig ser-hi i en Joel encara no hi era va ser bastant angustiant. No tenia por de q la Bauma nasqués sense el seu pare davant, perquè sentia q encara em quedava molt camí per davant, pro no tenir-lo amb mi em ficava nerviosa.

A les 11.45h estava de 7cm i anàvem enfilant camí. Vaig començar a moure’m, a buscar postures… ho tenia claríssim, sabia perfectament el q volia fer. Em venia molt de gust tirar-me endavant, amb l’ajuda de coixins, a quatre grapes… i també sabia el q no volia. En un moment no se qui em va proposar q provés de ficar-me al llit i només intentar-ho vaig dir NO clarament. La Bauma necessitava un altre joc. Les contraccions eren molt intenses i les sentia molt a l’esquena i al coxis. La panxa no em feia gens de mal, pro la sensació de pressió extrema al cul era molt bèstia. Vaig anar fent caca, poqueta, pro bastantes vegades. A cada contracció se m’escapava una mica de caca, unes gotes de pipi… i vaig començar a fer també gotetes de líquid amniòtic.

En Joel va arribar i al cap de poc ens vam ficar a la banyera. Va ser tot un canvi. L’aigua calenta a l’esquena era molt guay. Quan ja estava molt avançada pro encara no eren 10cm, va ser un moment q va marcar un abans i un després. En aquell punt, em vaig abandonar, vaig perdre el cap i l’únic q sentia era intensitat total / abandonament total. La resta del mon m’era igual. En cap moment durant el part vaig tenir por de q alguna cosa no anés be. Em sentia segura i això em va permetre ficar-m’hi completament.

Vam sortir de la banyera i em vaig posar al llit, de costat i amb en Joel agafant-me un cama. Aquesta va ser la part q mes llarga se’m va fer. Va ser molt emocionant tocar els cabells de la Bauma per primera vegada, pro ja desitjava tant q nasqués, estava ja tant passada de voltes… en Joel diu q per ell, el moment mes brutal va ser quan va sortir el cap sencer. No s’imaginava q fos tan gran i el crit q vaig fer no el podria repetir ni que volgués! Per mi, el moment mes bèstia va ser quan li vaig tocar les espatlles: ja estava fora!!!! No m’ho podia creure!!!!

La vaig mirar per primera vegada, apoyadeta a la meva panxa, tan tranquil·la, amb tanta pau… no va plorar gens, nomes s’anava movent i fent gru-gru amb babetes. Era preciosa. En Joel diu q va néixer completament morada, pro jo no en tinc cap record. Si m’ho preguntessin a mi, diria q va néixer igual de bonica q es ara, 3 dies després.

Quan em van dir q eren les 16.30h, vaig flipar. Pensava q havia anat molt mes ràpid, q em dirien q eren com les 14h. Si ja un part de 6h es un regal… doncs un part de 6h q la percepció es de 4h 30’… perfecte!

La recuperació esta sent molt bona (de seguida em vaig posar de peu, vaig fer pipi… no em vaig marejar gens) i avui que hem marxat de Aura, ens sentim tan be, tan calmats i agraïts…

Així q de part meva, d’en Joel i de la Bauma (que encara no parla, pro si q ens diu q es sent tranquil·la i estimada) un 10 per Aura Naixements. Totes les dones es mereixen poder passar per una experiència així, sentir-se acompanyades, segures, potents, fortes, vives… i per això es necessari ser conscient del q estàs fent. Em sento molt afortunada i animo a totes les mares a agafar la força necessària, perquè realment l’experiència val la pena. Tal com he dit al principi, un nadó nomes neix una vegada; és la seva entrada a la vida fora del ventre de la mare.

– Megan –

Una experiència meravellosa, vam tenir un part 100% respectat, tot va anar a les mil meravelles i vam estar molt ben atesos.

– Joel-

23 Març 2017

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>